Eren festes a Font-rubí i el veïnat ballava en l’era de Ca Fàbregues (Fàbregas, actualment), enmig del poble. De Ca Fàbregues eren filles tres joves, les quals dansaven gaudint de la celebració fins que, interrompent la celebració va aparèixer el capellà portant el viàtic, tocant una campaneta i seguit de tres escolans per a anunciar la gravetat d’un veí.

De sobte, els músics – en veure’l – es van aturar i tothom es va arrossegar davant els auxilis espirituals; tothom excepte una de les filles de la hisenda, la qual va continuar dansant i dansant… En aquells moments i entre la sorpresa dels presents per tal osadia, es va sentir una veu celestial i fonda que li deia: “Permaneceràs condemnada per sempre mai a viure en forma de serp entre les runes del castell. Només podràs sortir a mitjanit, el dia de Sant Joan, per anar a rentar-te la roba a la font de Llinars”.

La gent comenta que es pot veure a l’Encantada, durant la nit de Sant Joan, estenent la roba blanca o dirigint-se a la font per rentar-la, il·luminant-se amb un fanalet vermell. Diuen, també, que l’encanteri no es desfarà mentre quedin descendents de Ca Fàbregues.

Font: encantadadefontrubi.blogspot.com – Montse Civill

L’altra versió diu que sent les festes de Sant Joan a Font-rubí, les tres joves ballaven i s’ho passaven bé fins que una d’elles va caure a un pou Sent impossible treure’l amb vida, va enroscar la seva família i totes les nits de per la llibertat.

Nosaltres, per si de cas… no anem mai per Sant Joan a Font-rubí, no sigui certa la llegenda.