Llançament previst: Març 2022

Tipus de vi: Blanc Sec

D.O.: Cava

Varietat: 30% Xarel·lo, 10% parellada de Muntanya, 30% Chardonnay i 30% Macabeu vell.

Plantació: Conducció xarel·lo i Macabeu en Vas tradicional, les altres varietats emparrades.

Any de plantació: Xarel·lo 1954 – Macabeu 1908 – parellada de muntanya 2002 – Chardonnay 1985

Situació: Xarel·lo i Macabeu a la depressió prelitoral del Penedès. A 216 metres d’altitud. Parellada de muntanya al massís de Font-Rubí a 675 metres d’alçada, chardonnay a la Plana del Morgades, Banyeres a 150 metres d’alçada.

Orientació: Nord-est – sud-est

Pendent: Plana

Viticultura: Ecològica, de precisió. Rendiments entre 4.000 i 6.500 Kg / Ha

Anyada: 2019

Verema: de 2ª de setembre a la 1ª d’octubre. A mà seleccionant els raïms, en caixes de 15 Kg. Refrigerat a la mateixa vinya fins als 6-8 graus, amb carència d’oxigen.

Fermentació: A baixa temperatura i en dipòsit d’acer inoxidable.
Remuntats amb nitrogen cada 15 dies.

Criança: Mínima de 25 mesos.

Climatologia: Any càlid i sec en conjunt, amb algunes setmanes més fredes a finals d’hivern i principis de primavera. Pluges esporàdiques a la primavera, i més endavant forts cops de calor a principis d’estiu. Estiu amb la mateixa tònica de calor i pluja escassa i amb una irradiació solar molt alta.
La zona alta de Font-Rubí, on està plantada la parellada, pel fet de lliurar-se de l’efecte de la inversió tèrmica no va tenir la baixada tant acusada de temperatura de final d’hivern, en canvi si que va estar afectada per les onades de calor i l’alta temperatura i insolació durant l’estiu.

Anyada 2019: Any de condicions especials, amb brotada tardana i forts cops de calor a principis de l’estiu. Per sort l’efecte de l’extrem de temperatura es va alleugerir per la reserva d’aigua que havien donat les pluges d’abril i maig i també per la cura que es va tenir al fer les feines de poda en verd d’una manera suau sense despullar massa el raïm per por de deixar-lo exposat en excés. El creixement dels ceps es va mantenir actiu fins al verolat, sempre però d’una manera moderada i mantenint l’equilibri amb l’evolució del raïm el qual en totes les varietats va tenir una maduració ràpida, afavorint el manteniment de la frescor, els aromes primaris de la fruita i l’acidesa. Per l’efecte de les condicions de clima a la muntanya, va ser el raïm de parellada el que va tenir la maduració més accelerada arribant a uns continguts de sucres molt elevats respecte al seu nivell habitual.